Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 211
|
31.
Separació de mots a final de ratlla / Separació de dígrafs: 'ny', 'ss', 'ix', etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se sepa [...]
|
|
32.
Ordenació alfabètica de sintagmes / Com s'ordenen alfabèticament els grups de mots?
Font
Fitxes de l'Optimot
.
1. L'ordenació contínua o lletra per lletra
Segons aquest sistema, cada grup de mots s'entén com si fos un sol mot i no es tenen en compte els espais en blanc o els caràcters no alfabètics (guionet, apòstrof, etc.). Per exemple, si cal ordenar Santa Maria del Camí, Santa Maria d'Oló, Santa Maria de [...]
|
|
33.
Contacte de preposicions amb mots interrogatius / 'fixar-se en si plou' o 'fixar-se si plou'? / 'depèn d'a qui et dirigeixis' o 'depèn a qui et dirigeixis'?
Font
Fitxes de l'Optimot
De vegades, la preposició regida per un verb coincideix amb un mot interrogatiu (com ara qui, què, com, quan, quant, on, per què, quin o si), que introdueix una oració subordinada. Per exemple:
Sempre parlen de si els renovaran el contracte o no.
S'interessen sobre on hi ha més corrupció política [...]
|
|
34.
Apostrofació davant de mots a final de ratlla
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan hi ha un mot apostrofat a final de ratlla, no es deixa l'apòstrof al final i s'escriu la paraula que l'acompanya en la línia següent, sinó que la partició es fa com segueix:
Hem facilitat la creació d'u-
na empresa tecnològica.
Així mateix, les paraules manllevades a una llengua estrangera [...]
|
|
35.
Ortografia de r i rr / r i rr en compostos i derivats
Font
Fitxes de l'Optimot
verbs), cor- (variant de con-) i ir- (variant de in-). Per exemple: arrítmia, arruïnar; correferent, corresponsable, irreconciliable.
b) El mot erradicar i els seus derivats (erradicació, erradicatiu).
c) Alguns mots prefixats ja formats en llatí com birrem, prerrogativa, prorrompre, virrei, i els [...]
|
|
36.
formes genèriques: mots col·lectius / ús no sexista del llenguatge
Font
Fitxes de l'Optimot
La forma genèrica és un recurs inclusiu, és a dir, que inclou tots dos sexes. Aquest recurs té l'avantatge que permet evitar les marques de gènere gramatical en la redacció de textos administratius i per tant l'especificació de sexe. Un exemple de formes genèriques són els mots col·lectius, com [...]
|
|
37.
Mots derivats amb el prefix 'col-'
/ col·legislar, col·legislador, col·legisladora
Font
Fitxes de l'Optimot
Malgrat que els diccionaris no recullen el verb col·legislar ni l'adjectiu col·legislador, col·legisladora, aquests mots s'han format adequadament segons el procés de formació de paraules per derivació propi del català.
El prefix col- és la variant del prefix con- (que significa 'en comú', [...]
|
|
38.
Mots amb sentit metalingüístic (cursiva) / Marcatge tipogràfic d'usos metalingüístics
Font
Fitxes de l'Optimot
Els mots o expressions amb sentit metalingüístic, és a dir, aquells sobre els quals es dona una informació lingüística, s'escriuen en cursiva. Per exemple:
El verb trucar és intransitiu, per exemple: He trucat a l'Andreu.
La partició sil·làbica del mot vosaltres és: vos-al-tres.
El topònim Múnic [...]
|
|
39.
Separació a final de ratlla de mots de títols i subtítols
Font
Fitxes de l'Optimot
Els mots que formen títols i subtítols que encapçalen text no s'han de partir mai. Així, en comptes de fer:
Accentua-
ció i apostrofació
cal fer:
Accentuació
i apostrofació
Com es pot veure en l'exemple anterior, els elements que componen un títol o un subtítol, si cal, sí que es poden [...]
|
|
40.
ordenació alfabètica de mots (indicacions generals) / l'alfabet i l'ordre alfabètic
Font
Fitxes de l'Optimot
L'ordenació alfabètica és el resultat de disposar un seguit d'elements seguint l'ordre de les lletres de l'alfabet. Aquest sistema
d'ordenació es pot aplicar a paraules, sintagmes o grups de mots, noms de persona, noms de lloc, títols, etc. Es tracta d'una ordenació
convencional que segueix unes [...]
|
